Certament, es van evitar desgràcies majors.

Retall del Diario de Burgos, trobat a l'arxiu d'en Gregori Plana Panyart.

No tots els acudits els riuen igualment les diferents persones que poden gaudir-ne. Pel que es diu en el text de la notícia, en Julián Díez devia anar tot sol a l'aparell. Tot lo més, devia portar paquets. Però no s'explica (tampoc) la "parada del motor". I les 'essences' eh!, eh! Què me'n dieu, de les 'essences'? N'és un altre de per no riure.

El Joaquim ja feia temps que li anava al darrera, a en Julián, per que el deixés 'pujar a l'avió'. Aquell dia va ser un fet, mira! A l'hora d'arrencar i abans d'enlairar-se, el tècnic encarregat de subministrar gasolina als socis del Aero-Club, se li va acostar, amb el tubet de lavatives a la mà. -¿Necesitas echar más?- Ell, va picar amb l'ungla de l'índex sobre el vidre de l'indicador i va fer, amb convenciment meditat: -...nnnn? ¡No!

La gràcia de l'acudit van ser els quatre o cinc (?) mesos que el Joaquim va passar a l'hospital.

(I després, que ens expliquin l'origen tecnològic de l'invent del fil de coure).

---

Ajuda !!!

-A la una... a les dues... a les... (Homenatge a en Massagran, a en Junceda i a en Folch i Torres)

Estem lligats a la mateixa post dels espanyols, i ells mateixos s'han condemnat, pel seu reconegut art en l'administració del que mai ha estat seu. Però nosaltres anem per endavant, com a mostra i experiment genial. Ajuda dels francesos? No, gràcies. A la guerra dels segadors ens van ajudar a guanyar els espanyols. Després es van quedar el Rosselló i a continuació vingué el francès Felip V. A la "guerra del Francès", també ens van oferir "un cop de mà" i volgueren annexionar-se Catalunya tota sencera. I a la última guerra, la del Innominable, què se'n va fer de la "remasse" de l'armament comprat per la República? Ajuda dels americans? No, gràcies. La guerra de Cuba la van perdre els espanyols. Però molts dels negocis eren catalans. Dels anglesos??? "Mai en parleu mal, dels anglesos", deia una besàvia meva, i afegia, baixet: "... que tenen mala baba". Ajuda, doncs, de qui? si no es de nosaltres?

---

El Cisco, futbolista.

Dedicat a Noelia Aldana Plana Rodríguez, filla del Domingo i neta del Francisco Plana. És possible que ens visiti, en aquest bloc, des d'Argentina.


Aquesta vinyeta no es de "per riure", com gairebé cap, però a l'Oncle Ciscu, en Francisco Plana Castany, espero que aleshores (desembre de 1957) li fes alguna gràcia. El meu pare i germà d'ell, me la va encarregar per a enviar-li com a felicitació de Nadal. Va respondre i la va agrair, al seu dia.

El Cisco (padrí meu), de jove, havia estat jugador de futbol a no recordo pas quin equip de juvenils.

---

Ninots vells amb títols d'ara i sempre.

La retallada dels pressupostos.

Sempre ens ha fet ballar la mateixa trouppe.

---

"Hemo dehao el Ettatú limpio como la patena".

De Gallego & Rey. Trobat a l'arxiu d'en Gregori Plana Panyart

Una frase cèlebre d'abans del 10 de juliol del 2010, d'un important personatge que sempre ens ha estimat. De per riure (frase i personatge) però ull!, amb les mans a la cartera.

De l'última pàgina de l'AHIR (suplement humorístic de l'AVUI) del 10/12/1988, dibuixat per FER, i trobat a l'arxiu d'en Gregori Plana Panyart

---

Els xistus de catalans tornen a l'ordre del dia.

Els presentadors (i pel darrere, els responsables) de la ràdio oficial d'Espanya (RNE) i àdhuc els de la SER, ara que el govern torna a estar en mans dels cavernaris*, s'han deixat lliurar en el vals del seu bon tarannà humorístic i es clar, els primers acudits que els hi venen, casualment, son els "de ca-ta-la-nes" (el de la pesseta i el fil de coure, el de la pesseta i el toll, etc.; tots "de humor fino", o sia, graciosets i de garrapos). Això m'escama, per que, sempre que hi tornen, ho fan com a part d'una campanya dirigida a conscienciar els espanyols contra la nostra mala disposició a ser solidarios que, en temps de crisi, ja se sap, ha de concretar-se en contribuir molt més a la pompa i obra magna de Madrit i el seu entorn, perquè ells solets no ho poden fer tot. I a cada jorn estem més ben disposats, nosaltres, a que ens expliquin xistus i els hi hàgim de riure.

* Que d'anti-independentistes tots ho son prou, però aquests a més, porten inherent l'esperit de la Santa Inquisició i, em comença a constar (per l'eco de la proximitat) que de cavernaris, els de Lligaporca (o d'Atapuerca) ho eren més de nom que de mentalitat, contràriament al cas d'aquests senyors.

---

Els dibuixos del Gregori 1986. Campanya anti-OTAN.