Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gregori. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gregori. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de març del 2012

La Bòfia (1946-47)
Sant Llorenç de Morunys


L'any 1941, amb un esperit d'aventura agosarat per a aquella època, un grapadet d'humoristes pioners van eixir el cap entre les cendres de la postguerra i varen fundar, a Madrid, la revista "La Codorniz". Va ser el primer pas en el desert. 

Cinc anys més tard, un altre grapadet d'estiuejants "pixapins", juntament amb l'èlit "intelectual" de Sant Llorenç, varen concebre una altre aventura insòlita a la Vall de Lord: Publicar una revista humorística (no satírica, que això hauria estat irrealitzable), en castellà naturalment (per que pogués ser realitzable) i amb algunes catalanades discretament distribuïdes, que denotessin l'esperit de fons i la naturalesa dels redactors i el seu lloc de tir.  En els números més avençats també s'hi va traspuntar alguna composició feta totalment en català.

dimecres, 7 de març del 2012

Per Tots Sants
pots rifar-te'n dels tirans

És ben sabut que per Tots Sants proliferen, a més del consum de panellets i castanyes, les representacions de l'obra d'en Zorrilla, "Don Juan Tenorio". Però, a Catalunya no és, potser, tan ben acollida l'obra clàssica, dramàtica i en llengua castellana, com ho és l'alternativa "Don Quan Tanorio" o "El Tenorio de broma", i d'altres, escrites en una "espècie d'idioma barrejado" que sembla inspirat en lo que un català molt poc versat en el castellà, parlaria quan estigués obligat a fer-ho sense possibilitat de defugir-ne. Com que aquesta situació no ha estat pas cosa fantàstica o inimaginable durant els varis segles de dominació espanyola que els catalans portem soferts, resulta doncs molt versemblant, que paròdies d'aquest tipus, es comencessin a representar, a finals del segle XIX, com a rebuig de l'obra original, molt ben acollida per les classes benestants i sobre tot per les dominants.
Aquestes obres satíriques, diferents segons els autors (Nofre Llonze, Llamp-Brochs, els més coneguts), però amb la mateixa orientació totes elles, havien estat bastant celebrades, dins la nostra família, des de que jo en tinc memòria.
 

El Gregori guardava, entre el seus papers, aquest programa i la entrada a la funció de l'1 de novembre del 1986, per l'obra burlesca "Don Quan Tenorio" que es va representar a Arenys de Mar.

dimecres, 8 de febrer del 2012

Balada de Fra Rupert
Josep Mª de Sagarra

Fa uns quants anys, el Gregori va enviar-nos un mecanoscrit amb la Balada de Fra Rupert.

Aquest poema satíric forma part de la sèrie 'Totes les cares de Josep Maria de Sagarra', basada en l'homenatge institucional i popular del 24 de gener, organitzat per la Generalitat, i que VilaWeb va enregistrar. En l'espectacle, dirigit per Joan Ollé, hi van participar els actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa, Lluís Soler. I els cantants i músics Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell, Toti Soler, Maurici Villavecchia i el Cor Jove de l'Orfeó Català.


Poema recitat per Montserrat Carulla. 


dimarts, 31 de gener del 2012

Certament, es van evitar desgràcies majors.

Retall del Diario de Burgos, trobat a l'arxiu d'en Gregori Plana Panyart.
No tots els acudits els riuen igualment les diferents persones que poden gaudir-ne. Pel que es diu en el text de la notícia, en Julián Díez devia anar tot sol a l'aparell. Tot lo més, devia portar paquets. Però no s'explica (tampoc) la "parada del motor". I les 'essences' eh!, eh! Què me'n dieu, de les 'essences'?

N'és un altre de per no riure. 

El Joaquim ja feia temps que li anava al darrera, a en Julián, per que el deixés 'pujar a l'avió'. Aquell dia va ser un fet, mira! A l'hora d'arrencar i abans d'enlairar-se, el tècnic encarregat de subministrar gasolina als socis del Aero-Club, se li va acostar, amb el tubet de lavatives a la mà. -¿Necesitas echar más?- Ell, va picar amb l'ungla de l'índex sobre el vidre de l'indicador i va fer, amb convenciment meditat: -...nnnn? ¡No!

La gràcia de l'acudit van ser els quatre o cinc (?) mesos que el Joaquim va passar a l'hospital.

(I després, que ens expliquin l'origen tecnològic de l'invent del fil de coure).

diumenge, 15 de gener del 2012

"Hemo dehao el Ettatú limpio como la patena".

De Gallego & Rey.
Trobat a l'arxiu d'en Gregori Plana Panyart
Una frase cèlebre d'abans del 10 de juliol del 2010, d'un important personatge que sempre ens ha estimat. De per riure (frase i personatge) però ull!, amb les mans a la cartera.
De l'última pàgina de l'AHIR (suplement humorístic de l'AVUI) del 10/12/1988, dibuixat per FER, i trobat a l'arxiu d'en Gregori Plana Panyart

Els dibuixos del Gregori
1986. Campanya anti-OTAN.