| ||
No tots els acudits els riuen igualment les diferents persones que poden gaudir-ne. Pel que es diu en el text de la notícia, en Julián Díez devia anar tot sol a l'aparell. Tot lo més, devia portar paquets. Però no s'explica (tampoc) la "parada del motor". I les 'essences' eh!, eh! Què me'n dieu, de les 'essences'?
N'és un altre de per no riure. |
El Joaquim ja feia temps que li anava al darrera, a en Julián, per que el deixés 'pujar a l'avió'. Aquell dia va ser un fet, mira! A l'hora d'arrencar i abans d'enlairar-se, el tècnic encarregat de subministrar gasolina als socis del Aero-Club, se li va acostar, amb el tubet de lavatives a la mà. -¿Necesitas echar más?- Ell, va picar amb l'ungla de l'índex sobre el vidre de l'indicador i va fer, amb convenciment meditat: -...nnnn? ¡No!
La gràcia de l'acudit van ser els quatre o cinc (?) mesos que el Joaquim va passar a l'hospital.
(I després, que ens expliquin l'origen tecnològic de l'invent del fil de coure).
ja se que no ès per riure però, jajajajjajaja ves quina troballa!!!! aquest retall.
ResponEliminaJo hauré d´anar al psicoleg perque ara es quan començen a sortir-me els traumes:
http://llenitodenada.wordpress.com/2012/01/08/miedo-a-volar/
Queda ben clar, un cop llegida la teva experiència (i no soc Elena Francis), que fa menys por volar en avioneta que en avió. Tot amb això no es poden establir normes amb els resultats i conseqüències.
Elimina