Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris P3. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris P3. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de març del 2012

Quan el got s'emprenya

sempre surten a relluïr coses antigues que ja s'havien dit, però que no s'han fet velles. Aquí mateix n'hi ha una que vaig fer l'any 1969.


És de quan vaig compartir vivenda i menjador d'assaig amb alguns membres del grup musical madrileny "Las Madres del Cordero", i amb un contrabaix que feia terratremolar tot l'edifici. Aleshores, d'aquest acudit van voler-se'n fer la seva pancarta anunciadora, però el grup va anar perdent els taps i la pressió, i es va anar esbravant. D'ells en va quedar en Moncho Alpuente, que va seguir fent soroll. Anys més tard, pels vuitanta, els dibuixants Gallego y Rey el van reinventar i el vàren publicar a un diari. Ara, amb la reactivació de la consciència colectiva als carrers, he pogut sentir la mateixa frase, en una ocasió. Bò és que la idea es mantingui i s'estengui.


diumenge, 15 de gener del 2012

El Cisco, futbolista.

Dedicat a Noelia Aldana Plana Rodríguez, filla del Domingo i neta del Francisco Plana. És possible que ens visiti, en aquest bloc, des d'Argentina.


Aquesta vinyeta no
es de "per riure", com gairebé cap, però a l'Oncle Ciscu, en Francisco Plana Castany, espero que aleshores (desembre de 1957) li fes alguna gràcia. El meu pare i germà d'ell, me la va encarregar per a enviar-li com a felicitació de Nadal. Va respondre i la va agrair, al seu dia.

El Cisco (padrí meu), de jove, havia estat jugador de futbol a no recordo pas quin equip de juvenils.




Ninots vells amb títols d'ara i sempre.

La retallada dels pressupostos.

Sempre ens ha fet ballar la mateixa trouppe.