L'any 1941, amb un esperit d'aventura agosarat per a aquella època, un grapadet d'humoristes pioners van eixir el cap entre les cendres de la postguerra i varen fundar, a Madrid, la revista "La Codorniz". Va ser el primer pas en el desert.
Cinc anys més tard, un altre grapadet d'estiuejants "pixapins", juntament amb l'èlit "intelectual" de Sant Llorenç, varen concebre una altre aventura insòlita a la Vall de Lord: Publicar una revista humorística (no satírica, que això hauria estat irrealitzable), en castellà naturalment (per que pogués ser realitzable) i amb algunes catalanades discretament distribuïdes, que denotessin l'esperit de fons i la naturalesa dels redactors i el seu lloc de tir. En els números més avençats també s'hi va traspuntar alguna composició feta totalment en català.
L'esperit inspirador de "La Codorniz" es deixa entreveure en els rengles de "La Bòfia". A la "Presentación" del primer número proclamen: "... sus pensamientos han sido engendrados por las acreditadas plumas de "El Tufaire", D. Juan de la Cansalada Viada y los conocidos escritores dramaturgos "TONO 2º y MIHURA 2º and COMPANY". També l'icona escollida per acompanyar el títol, recorda expressament quelcom d'aquella altre.
|
La Bòfia, nº 1 1 de juliol de 1946 | |
La Bòfia, nº 2 25 de juliol de 1946 | |
La Bòfia, nº 3 14 d'agost de 1946 | |
En el revers d'aquest full, el Gregori hi va estampar la seva firma, amb llapis. Tenia aleshores onze anys. Potser algun dels gargots inintel·ligibles que l'acompanyen, siguin meus. El Gregori devia ser a la taula, amb mi i l'encàrrec de cuidar-me. Els meus autògrafs no tenen solta, perquè jo tenia un any.
La Bòfia, nº 4 30 (~) d'agost de 1946 | |
La Bòfia, nº 5 19 de setembre de 1946 | |
La Bòfia, nº 6 1 de novembre de 1946 | |
La Bòfia, nº 7 1 de gener de 1947
Per cap d'any de 1947, a la família ja hi havia enrenou. El meu pare havia canviat de feina i era, provisionalment, a una fàbrica tèxtil de Badalona. Poc temps desprès vàrem enfilar viatge cap a Burgos. Probablement, el número 7 de la Bòfia, es va mal-endreçar.
En un viatge a Sant Llorenç, cinquanta anys despres, vaig demanar-l'hi al bibliotecari, en J. Farré.
| |
La Bòfia, nº 8 10 de maig de 1947 | |
Després d'aquest número vuit, per a mí i la meva família, començà l'exili. No tinc coneixement de que se'n publiquessin més números.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.