Per Tots Sants pots rifar-te'n dels tirans

És ben sabut que per Tots Sants proliferen, a més del consum de panellets i castanyes, les representacions de l'obra d'en Zorrilla, "Don Juan Tenorio". Però, a Catalunya no és, potser, tan ben acollida l'obra clàssica, dramàtica i en llengua castellana, com ho és l'alternativa "Don Quan Tanorio" o "El Tenorio de broma", i d'altres, escrites en una "espècie d'idioma barrejado" que sembla inspirat en lo que un català molt poc versat en el castellà, parlaria quan estigués obligat a fer-ho sense possibilitat de defugir-ne. Com que aquesta situació no ha estat pas cosa fantàstica o inimaginable durant els varis segles de dominació espanyola que els catalans portem soferts, resulta doncs molt versemblant, que paròdies d'aquest tipus, es comencessin a representar, a finals del segle XIX, com a rebuig de l'obra original, molt ben acollida per les classes benestants i sobre tot per les dominants.

Aquestes obres satíriques, diferents segons els autors (Nofre Llonze, Llamp-Brochs, els més coneguts), però amb la mateixa orientació totes elles, havien estat bastant celebrades, dins la nostra família, des de que jo en tinc memòria.   El Gregori guardava, entre el seus papers, aquest programa i la entrada a la funció de l'1 de novembre del 1986, per l'obra burlesca "Don Quan Tenorio" que es va representar a Arenys de Mar.

El "Don Quan" és com la celebració d'unes altres Carnestoltes, que sempre esclaten davant la imposició d'una altre espècie de Quaresma. És una vàlvula per alliberar pressió, el resultat de la qual produeix una parla que fa mal a l'oïda, per molt humorística que sembli, i que per tal d'atemptar en la contrària, desfà la pròpia. Va bé enllestir eines, sempre que un cop utilitzades no se'ns enquistin i resultin un empobriment de l'idioma propi. Després de riure cal purificar l'aire i amb el Fabra a l'abast, llegir el drama autentic o veure'n una bona representació traduïda. L'enllaç següent porta a un article prou complert, amb moltes dades sobre les diferents obres publicades d'aquest gènere. La teiera - Teatre de difunts molt vius.

---